A canvi varen oferir vestits i calaveres noves, el viatge i l’estada a càrrec dels organitzadors i un jornal pels dansaires grans.
Les paraules del tracte es varen complir puntualment i els components de la dansa marxaven cap a Madrid, amb els vestits i calaveres nous, per actuar al festival del 1er de maig.
Era l’any 1955: i el director, el Sr. Carles Perpinyà va idear la manera de transmetre l’ambient i el significat de la dansa a fora de Verges. Va fer incorporar quatre dansaires que anirien al costat del timbal i que portaria el foc, per crear un clima semblant al que era propi de la dansa.
La Dansa de la Mort va actuar a diferents llocs, tant en locals tancats com a fora el carrer, i varen aconseguir un èxit considerable. Van anar també als antics estudis de televisió, al passeig de l’Havana, on van dansar i van ser transmesos a tot l’estat. L’expectació fou tan grossa que fins i tot els volien fer ballar més del que era previst, però els petits estaven molt cansats i el responsable s’hi va oposar, amb tot havien recorregut dansant el passeig de la Castellana, el carrer d’Alcalà, i d’altres dels més cèntrics de Madrid; i havien actuat també a diferents empreses, com per exemple a l’estació d’Atocha per als treballadors de Renfe.
Quatre anys més tard, "Educación y descanso" va tornar a proposar una altre participació a la demostració sindical. Aquesta vegada l’opinió no fou pas tan unànime. La decisió final es va sotmetre a la consideració del ple, i aquest va decidir que es podia intentar un segon viatge. Fou també un viatge d’una setmana, amb els mateixos tractes que l’anterior, però ara sense vestuari nou.
L’any 1959 la demostració sindical es feia ja a l’estadi Bernabeu de Madrid. Allí hi havia instal•lats diferents cadafals, on actuaven ordenadament les representacions de totes les delegacions de "Educación y descanso"; quan va entrar la dansa de la Mort el públic assistent es va posar de peu per aplaudir, perquè encara recordava l’actuació de quatre anys enrera.
A partir d’aquell moment, les propostes de viatges per fer demostracions queien del cel, però el patronat ja havia decidit que la dansa de la Mort no tenia cap sentit fora del seu àmbit i de la data corresponent. A l’any 1967 es varen negar a participar en el Concurso Nacional de Coros y Danzas convocat a Girona, i, més recentment en el XI Festival Internacional de Teatre, a Sitges, dins les Festes Parateatrals dels Països Catalans. Això si, sempre que no surti de Verges, la Dansa de la Mort pot ser divulgada, com demostra el fet que accedissin a enviar unes diapositives per a ser mostrades en el I Simposi d’Organitzadors de Representacions Històrico-culturals celebrat a Nàjera (Logronyo) els dies 5, 6 i 7 de juliol de 1971.
Tot i això l’any 1992 la Mort va fer un parell de desplaçaments més; en cap d’aquestes ocasions, però, no s’exhibiria pels carrers, sinó que faria la Reverència dins el temple. La primera representació serà novament a Madrid, a l’església de San Jerónimo del Real, en una mostra de drames litúrgics medievals corresponents al temps de quaresma, i la segona, a la catedral de Girona, amb motiu del VII Col•loqui Internacional de la Sicieté Internacional pour du Théâtre Medieval, dins l’apartat La reconstrucció del drama litúrgic del Dimecres de cendra.
De tota manera ho tenim molt clar: "la dansa de la Mort no fa bolos" com manifestava públicament el director de la processó en el programa "Som i serem", dedicat a Verges, que fou emès per TV3 el 7 de desembre de 1995.
Ho deia i ho segueix dient cada vegada que algú ofereix de comprar l’ànima d’un dels tresors més valuosos de la nostra cultura. Ho repetirem tantes vegades com calgui, ell i tots els vergelitans, que tenim totalment assumit que la nostre Mort no és un espectacle, sinó una vivència i que, per tant, no fa actuacions. Qui vulgui conèixer-la, que vingui a Verges la nit del Dijous Sant.