Una
altre de les funcions específiques que
encomanen les danses folklòriques, per
imitació de les cortesanes, a un dels
dansaires és la de convertir-se en punt
de referència constant per a la resta
de components. El punt de referència
pot ser un dansaire o una senyera, i
a partir d’ells la resta de dansaires
poden tenir una idea sobre els espais
que han d’ocupar i sobre les proporcions
que ha de guardar.
A
Verges aquesta funció s’encarrega
a un dansaire que porta com a instrument
la bandera.
Ocupa
el centre de la dansa; la resta de dansaires,
que formen el braços de la creu, han
de mantenir respecte a ell una distància
que ha de ser equivalent. També fa l’eix
de simetria entre els components del
braç longitudinal per una part i del
transversal per l’altre. Amb aquest
punt de referència continu, la dansa
pot desplaçar-se linealmentendavant i a
la vegada efectuar els moviments de rotació individuals
sense que el conjunt es desfiguri. Així doncs,
podríem dir que el bandera és el centre
de gravetat que uneix els diversos elements
de la dansa en un sol conjunt.
Com
que tots els altres dansaires el prenen
com a referència, cal que la persona
que porta la bandera sigui també molt
experimentada i que sigui conscient que
dansa per els altres. Amb la seva posició haurà d’intentar
corregir totes les desviacions que ocasionalment
poguessin produir-se, i això vol dir
que ha de tenir una visió de conjunt
molt més accentuada que la dels altres
dansaires.
Precisament
per aquestes raons, la bandera és l’altre
dels esquelets adults que integren la
dansa.
El
seu moviment rotatori és de mitja volta
sobre l’eix del propi cos a cada
pas de dansa. El seu camp visual només
abasta l’esquelet de la dalla, ja
que a cada pas canvia el sentit de rotació. És
suficient però perquè pugui agafar d’ell
la idea de velocitat i de direcció i
la pugui transmetre als altres esquelets
que el prenen com a referència.
La
seva individualitat ve marcada també per
l’instrument que porta, i així mateix
de l’instrument depèn la seva mobilitat
a la dansa. Porta la bandera agafada
amb la mà i recolzada al muscle, i la
mà que li queda lliure la manté caiguda
paral·lelament al cos.
Així doncs,
com l’esquelet de la dalla, només
té mobilitat de cos de cintura per avall,
i manté dreta i estàtica la resta del
cos.
